Clos Mogador S.C.C.L

Avui és una d'aquestes entrades que no saps com fer la introducció.

Parlar del celler Clos Mogador i d'en René Barbier és parlar d'un dels més grans del nostre país, i si a més a la visita t'han tractat com si fóssim amics, podeu imaginar-vos lo que vos dic....no sé com començar!!!

Fa unes setmanes vam conèixer a René a Les Jornades Gastronòmiques 2012 del Restaurant Les Moles.

Allí vam provar els seus famosos vins: Nelin, Manyetes, Clos Mogador i inclús l'Espectacle. Allí mateix ens va invitar a fer una visita al seu celler...quina sort vam tenir.....provar aquells liquids, parlar amb ell i obtindre una invitació....brutal!!

Així que vos podreu imaginar on vam fer cap al cap d'unes setmanes....

1. RENÉ BARBIER I EL PRIORAT: LA HISTÒRIA D'UN PERSONATGE I D'UN TERROIR:

Tots sabem la història del René, només cal ficar a Google el seu nom i sortiran infinites entrevistes i escrits sobre ell. No obstant, vos faig un breu resum per als que no el coneguin, si és que hi ha algú...

1.1. breu història...

- René és un enòleg nascut a Tarragona que prové d'una històrica família francesa dedicada al món del vi.

- El seu besavi i avi van vindre a Catalunya a comprar vi (a causa de la fil·loxera) i posteriorment a elaborar-lo al Penedés. Més tard una gran empresa va comprar el celler i amb ell, el nom "René Barbier" que coneixem de la DO Penedés.

- Ell es forma com a ènoleg a França (Borgoña, Limoux, Universitat de Bordeaux, etc) i treballa en diferents cellers de França i torna a Espanya per comercialitzar vins de La Rioja (celler Palacios Remondo).

- 1979: René coneix el Priorat: s'enamora del seu terroir i comença el matrimoni Priorat-René (amb el consentiment de la Isabelle, clar!!)

El Celler: l'exterior

La premsa mítica

El celler i la pedra d'en René

1.2. el Priorat...

Jo crec que el Priorat li deu molt al René, més que molt, TOT!!

Penseu que el Priorat als anys 70 era un territori que encara que tradicionalment es fèia vi, eren vins a granel, amb molta potència, massa forts. De fet, els mateixos pagesos transformaven les vinyes per diferents plantacions més rendibles.

Doncs en aquell moment arriva en René i veu que aquell terreny, aquell relleu, aquella climatologia (el seu terme afrancessat que tant li agrada: aquell "terroir") era idoni per a cultivar i fer bons vins.

Ell és l'autèntic impulsor del Priorat.

La història que segueix ja la coneixeu tots: ell (Clos Mogador) i uns quants amics més, entre ells José Luis Pérez (Clos Martinet), Carles Pastrana (Clos de l'Obac), Dafne Glorian (Clos Erasmus) s'instal·len a Gratallops i comencen a fer vins en instal·lacions compartides, a l'estil "hippie": tots plegats. Posteriorment s'annexiona al projecte l'Àlvaro Palacios (autor de L'Ermita).

L'èxit va ser rotunt. Després cadascú van fer els seus cellers (anomenats abans entre parèntessis) i el Priorat va agafar tot l'esplendor al cap dels anys. Posteriorment els vins del Montsant també van ser descoberts per tot el món (encara que amb un terroir una mica diferent).

La reflexió: penseu que hagués passat si en René no hagués apostat per tant esbojarrat projecte, per això he començat aquest punt dient que el Priorat li deu TOT a en René.

1.3. René Barbier

René des del 1979 viu a Gratallops al costat del seu celler Clos Mogador.

Sols cal observar el celler i la casa per veure l'estima que li té a la zona, la seva vida s'integra en el paisatge.

Ell necessita estar prop de la vinya, viure en ella. Si el sents parlar tant sols un moment, s'entén perfectament.

Jo crec que la natura li ha fet un reconeixement i li va agraïr el seu treball ficant-li al davant aquella finca de garnatxes centenàries de La Figuera. Ell era "el elegido" per fer l'Espectacle!!

1.4. Anècdotes

Me contava el seu fill durant la visita que tot no va ser tant fàcil al començament.

De fet, es veu que en el projecte no eren 4-5, eren uns quants més.

Quan va sortir la primera campanya van fer els càlculs per saber a quant sortia l'ampolla i superava les 1.300 pessetes (en aquella època sols superava aquell preu Vega Sicilia). Era imposible vendre a aquell preu amb un origen desconegut. Així que uns quants en van tirar enrere. Van tindre que sortir fora del país per donar-lo a conèixer, i van obtindre el seu degut reconeixement. Ja en aquell moment en Parker els va puntuar amb un 90, valor que ha segut superat sempre.

Licorelles a la fica del vuit

Clos Mogador

Manyetes

L'esmortzar

Parlant amb René

René Barbier jr i La Finca del Vuit

 

2. EL CELLER: CLOS MOGADOR I ELS SEUS VINS:

El celler respecta el paisatge del Priorat, fora està envoltat de plantes i herbes aromàtiques com espígol, fonoll, timó, etc, inclús dins del celler hi ha una gegant pedra contemplant la criança en les botes (amb anècdota inclosa).

Sembla que en aquest celler tot és fa diferent....

- En la vinya conviuen els ceps amb una biodiversitat d'oliveres, fruiters i herbes aromàtiques. Encara que no ho sembli, tot està perfectament controlat.

- Es premsa el raïm en un moli d'oli, en cofins

- Les fermentacions es fan en els llevats de cada zona, en botes obertes de 500 litres, i en maceracions llarguíssimes (inclús 40 dies) i sense control de temperatura. Això comporta una feina molt gran, ja que els números de control es multipliquen.

- No filtren a l'embotellar, ho decanten en lluna plena.  

- No existeix "l'inox" al celler

- Les criances del blanc es fa monovarietal amb el posterior coupatge.

- ...i un larg etc que no en tinc ni idea

Amb tot això, jo diria que el René és el Ferran Adrià dels vins....o que en Ferran és el René de la restauració.

Tot i que són diferents (un utilitza tota l'última tecnologia i l'altre tècniques tradicionals) veig en ells un paral·lelisme: creuen en les seves tècniques pròpies, han portat els seus productes i les professions a l'excelència, han potenciat i mostrat Catalunya a tot el món. Són tots dos mediàtics amb un caràcter particular.

Els Vins:

Cada vi tindrà la seva entrada al nostre blog, però en breu resum diríem que:

- CLOS MOGADOR: La seva vida. Perfum en nas i majestuós en boca. Increïble.

- MANYETES: Un gran treball a la vinya. El terroir del Priorat fet vi.

- NELIN: Un blanc que no és blanc, és alguna cosa més....

- ESPECTACLE: L'origen, el lloc, tot...li fa honra al nom

- LA QUINTA ESSÈNCIA: L'última bogeria d'en René, un dels millors aiguardents del país

Els ceps sols fan uns 150g de raïm

Clos Mogador i Nelin

La cata

3. LA VISITA: UNA EXPERIÈNCIA ÚNICA:

Tot això que he dit està molt be, però lo més impactant va ser la visita.

Un dia de sol fantàstic.

Quadre pintat per Isabelle

Ens van portar a veure les vinyes amb la Isabelle (la seva dona) i en René Barbier fill. Ells saben que tot comença a la finca i per això li donen aquesta importància a les visites.

Després de veure la finca Manyetes vam parar a la finca del vuit, projecte que té el Rene jr i la seva dona Sara Pérez, junt a 6 amics més.

Allà vam sentar-mos baix d'una olivera i vam esmorzar!! Si si, vam esmorzar amb ells, i vam tastar Manyetes i La Finca del Vuit del vuitè aniversari.

Vos asseguro que beure una copa de vi a la mateixa finca, en aquells ceps centenaris i amb el seu creador és algo indescriptible.

Després vam passar per Clos Mogador, vam saludar als cavalls que tenen a casa, per acabar en la cata i explicació de Clos Mogador i Nelín.

Al final unes fotos amb René i ampliació de la nostra bodega....una visita inolvidable.

Tant sols un defecte: les pròximes visites ens sabran a poc...

Explicant el procés de la premsa

Foto final amb el bo d'en René

PAR Vino Naranja

Ja hem explicat una mica que és això del Vino Naranja.
Aquest vi dolç el vam tastar en un menú maridatje, justament amb un postre:
Les tres maries: un postre fet amb canaló de pinya i coco i gelat de galleta maria amb anis i unes quantes coses més.

Un vi dolcet amb notes evidents de taronja, tant en nas com en boca, una cosa diferent però molt agradable, crec que els agradaria inclús als que no els hi agrada el vi. Un vi per tindre'l a casa per algun dia diferent.

Maridatge:
No en sé massa però diria que és perfecte per postres potents, com de xocolate.
Inclús podria maridar salats: amb un foie, formatges blaus, inclús amb un bon pernil ibèric (és a dir, amb coses de greix...)
Es pot trobar per uns 14 euros l'ampolla de 0.5L

Un vi elaborat a partir d'un vi dolç, i que ha estat en contacte en pells de taronja deshidratada (per l'acció del sol, ie, secat al sol) un mínim de 8 anys sobre les mares fent la criança als soterranis de la Bodega Iglesias

Identificació:

Nom:         PAR Vino Naranja

Bodega:     Bodegas Iglesias
Web:          www.bodegasiglesias.com

Lloc:          Bollullos del Condado (Huelva)

DO:           D.O. Vino Naranja Condado de Huelva
Varietats:    90% Zalema
                 10% Pedro Ximenez


Nota de tast:

- Color:  Color caoba, amb to ataronjat.
- Olor: Ampli i persistent, amb notes intenses de taronja amarga.
- Sabor: Suau i madur, amb notes de fusta i forta persistència ataronjada en via retronasal.

Dades d'interés...trobades en web...

Bollullos Par del Condado, capital de la DO Comtat de Huelva, és una terra propera a les maresmes de Doñana. Els seus vins, en canvi, poc tenen a veure amb els seus veïns de Sanlúcar de Barrameda, o fins i tot Jerez, entre altres motius perquè a ells no els arriba l'aire de la Badia de Cadis, responsable principal del vel de flor fonamental en l'elaboració de camamilles i xeressos. Opten, per tant, per l'elaboració de blancs joves i frescos, que puguin acompanyar amb elegància tant a la gamba de Huelva, com a la tonyina d'almadrava de Barbate, i per vins dolços, aprofitant el sistema de pansificació per assolellat (és a dir, assecant el raïm al sol, cosa que per la zona no hi falta). En deixar que el raïm es passi, s'aconsegueix augmentar la quantitat de sucre per gram de raïm, i elaborar així un vi dolç de forma natural.
També elaboren vins olorosos i generosos.

El Vino Naranja: 
Un dels fruiters que més s'han plantat per tota la zona oest d'Andalusia (Sevilla, Cadis i Huelva), ha estat el taronger, que podem apreciar com a arbre d'ornamentació en molts dels carrers dels pobles, encara que es tracti d'una varietat el fruit no és comestible: el taronger salvatge.
En Bollulos van tenir l'ocurrència d'assecar les closques d'aquestes taronges al sol, i afegir-les al vi dolç durant el procés de maceració, de manera que el resultat és el cada dia més famós vi taronja, o vi de taronja: un vi dolç, de raïm Zalema generalment (encara que també n'hi ha algun de Pedro Ximénez), macerat amb les peles de la taronja amarga i envellit en bótes de roure mitjançant el mètode tradicional de criaderas i soleres.

Pedro Ximénez

Pedro Ximénez

Pedro Ximénez té diferents significats:
A) Personatge del s. XII, de la saga dels Cameros (últims reis de Pamplona o algo semblant)
B) Tipus de vi dolç
C) Tipus de raïm
Avui parlem del tipus de raïm, també conegut com PX, conreat a certes regions d'Espanya, particularment en la denominacions d'origen Jerez, Montilla-Moriles i Màlaga Verge

1. ORIGEN
He trobat 2:

1.1. Alemany:
De la zona del Rin, d'Alsàcia. Cap al segle XVI, un soldat a les ordres de Carles V, anomenat Peter Siemens o Pedro Ximén, d'origen alemany, porta a les espanyes aquesta varietat, i, amb el temps, es va implantar amb l'èxit a Jerez, des d'on es va estendre a tot el sud de la península.Encara que diuen que cap raïm del Rihn s'assembla a la Pedro Ximénez i és molt difícil que un cep del nord d'Europa, es aclimatase al clima del sud espanyol.

 1.2. Illes Canàries:
Una altra teoria relaciona el raïm Pedro Ximénez amb les malvasia de Lanzarote.

2. EXTESIÓ:

2.1. Nacional:
- Recomanada per a les comunitats autònomes d'Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana, i autoritzada a Canàries i Cantàbria.
- Es conrea, principalment, en les denominacions Jerez i Montilla-Moriles (80%)
- Es troba present també en les de Abona, del Ferro, Jumella, Gran Canària, Lanzarote, Priorat, Màlaga, Tacoronte-Acentejo, València, Vall de Güímar, Vall de la Orotava i Ycoden-Daute-Isora.
 
2.2. Internacional:
Pot trobar-se en països del Nou Món del vi: Argentina (on es fan vins a l'estil de Jerez), Austràlia, Xile, Nova Zelanda i Sud-àfrica.

Vinya de Pedro Ximénez

3. LA VINYA:
Es tracta d'una planta que necessita molt de sol.
De raïm blanc, la fulla té forma pentagonal, de tamany mitjà.
Els sarments són alçats.
Els raïms són nombrosos, forma cònica llarga i bon nombre de baies
Són sucoses, dolces i saboroses, amb gust afruitat i aroma particular.
És una varietat de brotada mitjana i maduresa mitjana-primerenca. És sensible a meldiu, oïdi i botritis i dóna un rendiment mitjà de 3,5 a 4 kg/cep.

4. VI DOLÇ:

Amb aquest raïm es produeixen vins de gran qualitat, vins generosos tant secs com dolços. Són dolços i afruitats.

5. SINONIMS:

Els seus sinònims: Alamis, Pedro Jiménez, Pedro Ximén, Ximénez

Zalema

Zalema

Avui parlem d'una varietat ben poc coneguda, almenys per mi.
Forma part d'una DO ben particular per fer un vi ben particular

ORIGEN I EXTESIÓ:

El raïm zalema és una varietat de raïm blanc que té els orígens a Espanya, al Condado de Huelva. Es conrea a Andalusia, destacant Huelva i Sevilla. Fora de la Península Ibèrica és molt difícil trobar aquesta varietat. Va prendre la seva importància i auge al Comtat de Huelva en resistir a la plaga de Fil.loxera que va envair la zona el 1908, així com per la seva perfecta adaptació al medi allí existent. Constitueix el 85-90% del total de vinya emparat per les Denominacions d'Origen Comtat d'Huelva i Vinagre del Comtat de Huelva.


LA VINYA:
Les plantes són rústiques i molt productives.
Es desenvolupa a les planes de Huelva en sòls pobres i neutres, on les gelades no són una preocupació, i on per la seva bona fertilitat presenta rendiments molt alts tant per hectàrea en raïms com en most, sent d'altra banda un factor negatiu des del punt de vista de la qualitat dels mostos obtinguts. En veremes tardana pot haver problemes de botritis. Molt resistent a la sequera, s'adapta a terrenys poc fèrtils. Es poden aplicar podes molt curtes amb produccions acceptables. Resulta una mica sensible a botritis.
De fertilitat elevada seus raïms són grans i molt compactes, amb baixes de forma esfèrica, de grandària mitjana a gran, olor groc-verdós i sabors vegetals.


VI:

Produeix vins poc alcohòlics de color groc pàl·lid, poc aromàtics acidesa mitjana-alta, vins molt lleugers en boca que deixen un lleuger to amarg.
Els vins obtinguts són lleugers, curts en aromes, amb records vegetals, fruiters i frescos.
La seva vocació és ser emprada per a l'elaboració de vins generosos, encara que no arriba a la noblesa de la varietat Palomino.
Principalment s'elaboren vins lleugers a causa de la facilitat que té per a la oxidació, així com també vins generosos i espumosos
Evoluciona ràpidament en els processos de criança biològica, pel que els seus millors qualitats es desenvolupen en l'elaboració de vins envellits.
S'elaboren els vins blancs del Condado de Huelva, vins afruitats, minerals, frescos i secs que amb una temperatura de servei d'entre 6 i 9 graus.
Aquest raïm és tan versàtil que dóna lloc a aquests frescos i es pot aprofitar en soleres, com les de Jerez, per a l'elaboració de generosos.

SINONIMS:

Coneguda també amb els noms de Rebazo o Zalemo.

Vi Taronja

Vi taronja

Tots sabem que existeix els vins blancs, negres i rosats....però...sabeu qué és un vi taronja?

He estat llegint i he trobat dos tipus d'aquest vi: un degut al color, i l'altre perquè es fa la criança amb pells de taronja:


A) El vi taronja, també anomenat "vi ambar":
Aquest estil de producció és justament tot el contrari de la filosofia que es fa al rosat (recordem que era retirar ràpidament el raïm negre de la seva pell, deixant al vi amb una tonalitat lleugerament rosada)
Aquest vi taronja és vi elaborat amb varietats de raïm blanc que ha passat algun temps de maceració en contacte amb pells. Així agafen un color "taronja", és a dir, més fosc que els blancs pel contacte amb els pigments de les pells.
Sols es parctica a la república caucàsica de Geòrgia . Les varietats comunes de raïm usades en la seva producció són Mtsvane i Rkatsiteli.

B) Vi Taronja del Comtat de Huelva

Llarga criança del vi amb les pells de taronja

Nova denominació d'origen per vins aromatitzats originaris del Comtat de Huelva. El sistema d'elaboració i criança d'aquest vi aromatitzat consisteix a sotmetre a un vi blanc a una aromatització amb un macerat d'escorces de taronja, seguit d'un procés d'envelliment mitjançant el sistema de criaderas i soleres per un període mínim de 2 anys


Si voleu més informació podeu llegir el post anterior on s'explica la DO Vino Naranja Condado de Huelva: 
http://nohihanous-vinsicaves.blogspot.com/2012/03/do-vino-naranja-del-condado-de-huelva.html

D.O. Vino Naranja del Condado de Huelva

Logo de les 3 DO's Condado de Huelva

Vino Naranja del Condado de Huelva és una denominació d'origen per vins aromatitzats originaris de la DO Comdado de Huelva que s'ajustin al sistema d'elaboració i criança tradicional a la zona geogràfica delimitada, i sotmetre'l a una aromatització amb un macerat d'escorces de taronja, seguit d'un procés d'envelliment mitjançant el sistema de criaderas i soleres per un període mínim de dos anys.

Pot ser sigue la DO més nova que tenim avui per avui, va ser aprovada per la Junta de Andalucía el 6 de Juliol i publicat pel BOJA nº137, podeu trobar tota la informació aqui:

http://www.juntadeandalucia.es/boja/boletines/2011/137/d/24.html

La seu central és la mateixa que la DO Condado de Huelva, és a Bollullos del Condado.
Jo pensava que mai més sentiria parlar de Bollullos, doncs 20 anys després d'aquella estafa "hotelera" de la Expo de Sevilla, vaig provar un "vino naranja" del mateix Bollullos.

1. Mètode d'elaboració

A) Vi de partida:
S'obté exclusivament a partir de vins blancs de la Denominació d'Origen «Condado de Huelva» amb graduació alcohòlica adquirida inferior o igual a 14,5% vol.

B) Operacions d'enriquiment:
El vi de partida és sotmès a una edulcoració, utilitzant most de raïm concentrat, i a una aromatització, que comporta una adició d'alcohol etílic d'origen vitícola, mitjançant la utilització del preparat natural des de escorces de taronja.

Mateixa zona geogràfia que la DO Condado de Huelva

Aquestes operacions es duran a terme de manera que, un cop realitzades les mateixes, el preparat aromatitzant (alcohol vínic aromatitzat) es trobi en el producte en una proporció mínima del 5%, sent la concentració de sucres com a mínim de 150 grams per litre, i la d'alcohol adquirit com a màxim de 17% vol. En tot cas, els vins de partida utilitzats abans d'haver estat així enriquits, hauran d'estar presents en el producte acabat en proporció no inferior al 75% en volum.

Aromatització: s'utilitza un preparat natural obtingut a partir d'alcohol etílic de 96º d'origen vitícola, en el qual es maceren escorces de taronja a raó de 200 a 500 grams d'escorces per cada litre d'alcohol. La maceració d'aquestes escorces en l'alcohol s'ha de fer en recipients de capacitat inferior a 650 litres i durant un període de temps no inferior a sis mesos, de manera que s'extreguin les característiques particulars que li va a conferir al producte final. Finalment, un cop conclòs el temps de maceració, se separen les escorces de taronja del preparat aromatitzant, i se sotmet aquest a clarificació per decantació i filtratge, abans de procedir a l'addició d'aquest al vi de partida.

C) Envelliment:
Finalment, com a requisit imprescindible el vi aromatitzat resultant se sotmet a un procés d'envelliment mitjançant el sistema de criances i soleres durant un període mínim de 2 anys comptats a partir de l'adició del preparat aromatitzant, en botes o bocois de roure de capacitat inferior a 650 litres.


2. Característiques:

2.1. Anàlisi químic:
a) Grau alcohòlic: 14,5% - 17% vol.
b) Contingut mínim en sucres: 150 g/L
c) Acidesa volàtil real, expressada en acètic: < 0,80 g/L

2.2. Anàlisi organolèptica:
a) Vista. Color caoba intens, entre teula i castanyer, de tonalitat fosca.
b) Nas. Molt olorós, ampli, d'alta intensitat i persistència. Aroma net, amb escales de permanència fruiters, especialment a cítrics.
c) Boca. Dolç, untuós, suau i madur. És un vi aromatitzat rodó i de molt cos, maderizado, amb una forta persistència ataronjada en via retronasal.

3. Per què una DO diferent a la DO Condado de Huelva
Hi hauran diferents motius, un dels principals es que aquest tipus de vi té una clientela amb molt d'èxit a les amèriques, però al no veure reconegut com a vi amb denominació d'origen, patia nombroses traves per a la seva comercialització. Sobretot, en els mercats més exigents.

4. Història:
El vi aromatitzat de taronja, "Vino Naranja", del Condado de Huelva és un producte únic i específic, de tradició històrica a la comarca. Hi ha cellers de gran renom com Bodegues del Delme Nou, fundada el 1770, de Moguer, que el 1860 treu al mercat aquest tipus de vi, amb gran acceptació a la comarca, tal com reflecteix Juan Ramón Jiménez en la seva obra literària "Platero i jo ". Altres cellers, de la zona del Condado, principalment familiars, ja a principis del segle XX, seleccionaven els millors raïms en els cups per destinar-les a l'elaboració d'aquest producte, el "Vino Naranja", que treien al mercat després d'anys de criança en les botes de roure amb més solera dels cellers.
El "Vino Naranja" del Condado de Huelva es caracteritza fonamentalment pel medi natural on es produeixen i envelleixen, influenciats de manera notable i singular per la proximitat al Parc Nacional de Doñana, considerat com un dels pulmons d'Europa, i sent la zona del Condado de Huelva anomenada "Entorn de Doñana".

L'Heravi Criança 2009

Aprofito el post anterior per parlar de L'Heravi Criança del mateix celler Vinyes d'en Gabriel.
És un vi de més qualitat que el d'abans, amb vinyes velles de carinyena (70 anys de vida) i de garnatxa (d'uns 80 anys de vida)

Un vi suau, amb cos i uns tanins arrodonits, en un final dolç. 
El vam maridar amb un parmesa i un filet de vedella a la plantxa....fabulós!!
Es pot trobar per uns11,5€.
Llaminer, de final dolç i notes de xocolata.

Identificació:

Nom:        L'Heravi Criança 2009

Bodega:     Vinyes d'en Gabriel

Lloc:          Darmós (Tarragona)

Filet de vedella, parmesà maridat amb L'Heravi Criança

DO:           D.O. Montsant
Varietats:    50% Carinyena   (70 anys de vida)
                  50% Garnatxa  (80 anys de vida)


Nota de tast:
- Color: Roig cirera intens  i brillant
- Olor: complexe i fi, on afloren notes a fruites vermelles i flors silvestres, envoltades de matisos d’espècies i minerals marcats per la personalitat del terrer. 
- Sabor: es mostra amable i elegant, amb una bona estructura tanica que li dóna profunditat. El final de boca és fresc i persistent en aromes. Carnós i apetitós, amb un final dolç i notes de xocolata. Llarg.

Un negre llarg i saborós, amb un final dolç, que reflecteix la maduresa òptima del raïm.