 |
| Els 12 raïms de la sort |
Vos he de confessar que jo des de fa molts anys, ho celebro fent 12 traguets de vi, que vindria a ser el mateix, jo m'espero a que aquest raïm es vinifique, i ho prenc ja fermentat....jeje!!
Costum, tradició, superstició....el que sigui, però ben cert que ja és una característica del final d'any...
Des del nostre blog hem volgut buscar l'origen d'aquesta pràctica...hem trobat coses molt curioses...
A) El raïm:
Per començar el raïm és Aledo, una varietat de maduració tardana, i és produeix ala província d'Alacant, fins i tot tenen el Consell Regulador de la Denominació d'Origen del Raïm de la Vall Vinalopó: http://uva-vinalopo.org/wp/uva/
Un organisme integrat en la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació de la Comunitat Valenciana, que té com a principal objectiu la promoció i defensa de la qualitat del Raïm de Taula Embossat amb Denominació d'Origen, tant en els mercats nacionals com internacionals.
Més de dos milions de quilos de raïm són repartits per tota la geografia espanyola per gaudir aquesta nit.
B) Història:
La versió curta de la història, i la que és vox populi, és que es tracta d'una tradició promoguda el 1909 per agricultors d'Alacant i Múrcia, desitjosos de col·locar l'excedent de raïm que havien patit aquest any a causa d'una bona collita. No obstant això, i encara que aquesta història té alguna cosa de veritat, el seu origen es remunta a alguns anys abans.
El costum de les "dotze raïms", va sorgir a finals del segle XIX per ridiculitzar a l'aristocràcia i fer cas omís a un ban de l'Ajuntament de Madrid.
Pel que sembla, en les últimes dècades del segle XIX les famílies espanyoles de l'aristocràcia, influenciades per les seves homòlogues franceses, tenien el costum d'organitzar trobades privades amb motiu del cap d'any.En aquests àpats d'alt llinatge es servia xampany i raïm, però aquestes últimes només tenien com a fi "acompanyar" a aquest vi escumós.A aquesta tradició, vista per la resta de la població espanyola com una exquisidesa, es va sumar en el temps-desembre de 1882 - un bàndol promulgat pel llavors alcalde, José Abascal i Carredano.
En aquest escrit municipal es criticaven i sancionaven algunes activitats "sorolloses" i de algaravia dels madrilenys registrades durant les dates nadalenques.
En concret: va decidir imposar una taxa d'un dur a tots aquells que volguessin sortir a rebre als Reis Mags la nit del dia 5 de gener. La fi d'aquesta altra tradició no era tal-no confondre amb la cavalcada de Reis-sinó més aviat el de passar una nit de festa, borratxera i armant xivarri.
"Molestos per aquest bàndol, els madrilenys van decidir sortir al carrer i, agafant com a extrem contrari a la seva situació els àpats si permesos de l'aristocràcia, van optar per menjar raïm en l'actual Porta del Sol" menjant raïm amb les campanades, potser com a protesta o com mofa de la tradició burgesa de menjar raïm i xampany en el sopar de Cap d'Any, una tradició que reflecteixen els diaris de l'època i que diuen importada de França i Alemanya, coincidint amb el 31 de desembre
Aquest comportament es va estendre i popularitzar ràpidament a la capital, fins al punt que el 1897 els comerciants de la ciutat ia publicitaven el raïm de la sort, i en poc anys es coneixia en llocs tan llunyans com Tenerife.
 |
| La Puerta del Sol, un lloc mític per passar el cap d'any |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada