dimecres, 31 de desembre de 2014

Wine Condoms: els condons per al vi...

Una mare i el seu fill, dels EUA, han inventat uns condons dissenyats per tapar i conservar una ampolla de vi oberta


Una mare i el seu fill, de Dallas (EUA) han creat el que ells anomenen "un condó per al vi" (Wine Condoms).
L'enginyós dispositiu ja s'ha llançat a la venda en el lloc www.winecondoms.com, a més compta amb una campanya de finnaciación a través de crowdfunding.
El dispositiu és un petita funda fina i elàstica de goma que s'estira sobre el coll de l'ampolla de vi oberta per tal de ser tapada.


Bartlett i Mitchell Strahan pensar en aquesta idea després d'ell arribés a casa amb una ampolla de vi oberta. La mare va intentar segellar amb paper film i gomes elàstiques.

Els condons estan fets 100% de goma  (cautxu) i estan dissenyats per ser eliminats després d'un o dos usos.

El sistema és vàlid només per a vins tranquils, ja que no suporten la pressió d'un escumós.
"Recordeu, beure amb responsabilitat i usar protecció", adverteix Mitchell


Font: www.vinetur.com (29/12/14)

dilluns, 8 de desembre de 2014

D.O. Empordà


D.O. Empordà: Entre la Mediterrània i els Pirineus....així és com ells mateixos es descriuen

La Denominació d'Origen Empordà (D.O. Empordà) és una denominació d'origen vinícola que abasta majoritàriament terrenys de les comarques de l'Alt i el Baix Empordà.
Regulada des del 1975, s'anomenava «Empordà-Costa Brava» però en l'últim reglament aprovat per la Generalitat de Catalunya, el 16 de febrer del 2006, s'ha eliminat la indicació de Costa Brava.
La DO Empordà ocupa 2.020 hectàrees de vinya de l’Alt i el Baix Empordà. Hi ha 423 viticultors i 45 cellers inscrits al Consell Regulador. Al 2013, la producció estimada de vi emparat per la DO ronda els 50.000 hectolitres, que representen un total de 3,5 milions d'ampolles anuals.
Es conreen deu varietats blanques i deu de negres.


GEOGRAFIA 
L’Empordà, ubicat geogràficament a l’extrem nord-oriental de Catalunya, presenta un paisatge de contrastos, amb els límits naturals al nord de la zona muntanyosa dels Pirineus, i a llevant, el mar Mediterrani, amb l’espectacular Costa Brava, fan de l’Empordà un lloc únic, que uneix mar i muntanya, un territori extraordinari marcat per la presència del vent del nord, la tramuntana.
L’Empordà és una terra de gran bellesa paisatgística, amb diversos espais naturals protegits i un litoral espectacular amb les seves platges i cales, i que també gaudeix d’un gran patrimoni històric i cultural: hi trobem menhirs i monuments megalítics, arquitectura gòtica, art romànic, poblets encantadors, l’art surrealista del geni Salvador Dalí… Tot un conjunt d’atractius als quals cal sumar-hi la seva gent i la bona gastronomia, amb la particular cuina empordanesa i la nova restauració representada per figures com Ferran Adrià, complement ideal dels vins de la DO (denominació d'origen) Empordà

SÒL
La DO Empordà presenta una gran heterogeneïtat de terrenys, que majoritàriament són de textura sorrenca i pobres en matèria orgànica, idonis per a la producció de vins d’elevada qualitat. Generalment són àcids i estan situats des de nivell del mar fins a un màxim de 260m d’altitud.
Cal distingir les zones de la plana empordanesa, on predominen els sòls de naturalesa al·luvial, de les zones de muntanya i a les faldes de muntanya, on els sòls són de pissarra i granítics, amb paisatges de gran bellesa.
Paisatge d'una vinya de l'Empordà
VINS
La gamma de vins empordanesos és molt àmplia:
- Els vins negres són de qualitat elevada, amb cos, ben constituïts i harmònics, a vegades amb el matís d'una criança acurada. Aquests vins de reserva i criança presenten notes aromàtiques molt característiques; són complexes, fragants, amb tocs d'espècies, mantenint sempre aromes de la fruita i la planta. Un cop a la boca s'expressen amb plenitud, saborosos i molt agradables.

- S'hi elaboren vins blancs, sovint amb varietats autòctones, frescos i saborosos, així com d'altres monovarietals amb una notable qualitat.

- També vins rosats que es caracteritzen per un color cirera ben definit, amb gran personalitat i aromes delicades, frescos i de graduació alcohòlica moderada.

- Destaca el vi Garnatxa de l'Empordà, un vi de licor dolç tradicional enfortit, elaborat amb un mínim del 90% de garnatxa segons la tècnica del vi de palla: el raïm es deixa assecar sobre la palla abans del premsat. Generós, amb sabor del mateix raïm madur, càlid i sedós, virtuts que li concedeixen els trets d'un vi de postres excepcional, juntament amb l'altre vi dolç natural propi de la zona, el Moscatell de l'Empordà.

L'ampliació al Baix Empordà ha obert el ventall a vins negres amb cos, amb les varietats tradicionals recomanades de samsó i lledoner (nom local de la garnatxa que es reserva pel vi de licor), i amb innovacions autoritzades de merlot, cabernet sauvignon, cabernet franc, monastrell, ull de llebre i sirà.

Les varietats blanques tradicionals recomanades són el lledoner blanc (o garnatxa blanca), la garnatxa roja, el macabeu i el moscatell d'Alexandria. També estan autoritzades chardonnay, gewurztraminer, malvasia, moscatell de gra petit, picapoll blanc, sauvignon blanc i xarel·lo.


...més dades d'interés:
Amb una superfície d’aproximadament 2.000 Ha la producció mitja de la zona és de 65.000 hl. D'aquesta producció, els vins negres en representen aproximadament el 60%; els rosats, el 17%; els blancs, el 19%, i els vins dolços (les garnatxes i moscatell), el 4% restant. De la producció de vi emparat, se'n comercialitza un 50% embotellat, cosa que representa uns 4 milions d'ampolles anuals.
El mercat exterior és molt variable i per tant algunes xifres són canviants, tot i que els vins de l'Empordà es van introduint a nous mercats i actualment aproximadament un 5% de la producció es destina a exportació, principalment aAlemanya, Suïssa, Estats Units, Holanda, Noruega, Gran Bretanya, Bèlgica i Dinamarca.
D.O. Empordà

  • Superfície de vinya inscrita: 1.786 Ha
  • Nombre de viticultors: 335
  • Nombre total de cellers: 49
  • Nombre de cellers elaboradors: 44
  • Nombre de cellers embotelladors: 46
  • Producció total 2011: 75.221 Hl
  • Producció vi emparat DO 2011: 63.959 Hl
  • Vendes vi embotellat 2010/11: 31.830 Hl
  • Vendes vi embotellat exportació 2010/11: 6.310 Hl

HISTÒRIA
La zona de l'Empordà constitueix una cultura enològica antiga. Rhode i Empúries es consideren tradicionalment com les portes d'entrada per on els grecs van introduir el conreu de la vinya a la península, cap a l'any 600 aC. La tradició vinícola va seguir amb els romans i els monjos medievals.

A l'edat mitjana, quan les vinyes creixien a redós d'abadies i monestirs, les faldes de la muntanya de Rodes es van anar escalonant de feixes plantades de ceps tutelats pel monestir de Sant Pere de Rodes, en el qual sembla que va excel·lir en l'art de fer el vi el monjo cellerer Ramon Pere de Noves, a qui s'atribueix un tractat sobre aquesta matèria. Sant Quirze de Colera o Santa Maria de Vilabertran consten també com a propietaris de vinyes a l'Empordà.
Als segles XVIII i XIX la vinya posa en evidència la seva capacitat colonitzadora i simbolitza l'impuls agrícolat traduït en un important creixement demogràfic en la seva zona de conreu i la conformació d’un paisatge propi de xiprers, tanques, barraques i feixes de pedra seca. La plaga de la Fil·loxera, apareguda en una vinya de Rabós d'Empordà, abans que en cap altra vinya catalana l'any 1879, arruïna totalment aquest període pròsper dels vins empordanesos. La represa és dura; mai més recupera la terra que havia ocupat abans de la plaga.
Moltes vinyes es van substituir per alzines sureres passant a ser la principal àrea mundial en la producció de taps de suro, indústria molt lligada a la vinícola.
L'inici del moviment dels cellers cooperatius, impulsat per la Mancomunitat primer, i després, per la Generalitat republicana al voltant de 1930, obre una nova etapa que va permetre sumar esforços en la millora de la qualitat en el procés d'elaboració del vi, construint nous cellers i millorant el sistema de comercialització. Igualment, la iniciativa privada es suma ben aviat a aquests esforços i el vi de qualitat de l'Empordà comença a ésser conegut i apreciat en molts mercats.




dilluns, 22 de setembre de 2014

Verema 2014: Any 0

Ara fa un any que hem plantat, i sobre juny-juliol vam tallar els raïms. L'explicació és que com el cep és massa jove, no cal que faci esforç per donar fruit i que es canalitzi l'energia per a fer-se la planta.

Tot i això, vam anar a Setembre després de quinquennals d'Ulldecona, i encara havia algun raïm.
Vaig agafar-los tots en un poval...uns 2 Kg!!!

A l'arrivar a casa vam treure els grans i Ramon va fer la primera xafada del raïm de Vinya Marina!!

Primera "verema " de 2 kilos i xafada de Ramon Jr.

Podeu vore la posada en escena en aquest vídeo!!

video


Després vam deixar el resultat de la "xafada" en una olla no massa gran...i vam deixar que es fes la fermentació...
Al cap d'una setmena aprox vam premsar, i embotellar 2 ampolles!!

Ja tenim l'anyada 0.
2015 segur que veremarem!!


GALERIA FOTOGRÀFICA

Tots treballant...

Si no para de menjar, no podrem xafar res....jeje!!


Ramon Jr xafant tota la verema 2014: 2 Kilos!!

Que us sembla?

Premsant....bueno...intentant-ho!!

Ja tenim el vi!!

dimecres, 16 de juliol de 2014

DOMÄNE WACHAU: Vi d'Àustria

Fa temps vaig anar a Àustria per treball: visita "relámpago", anar i tornar el mateix dia.
No vaig poder veure ni conèixer res, més que l'aeroport, carretera i el lloc que vaig visitar.
Així que quan esperava l'avió per tornar, vaig pensar que agafar una ampolla de vi austríac seria l'única forma de saber d'aquell país.

Vaig escollir un Riesling, que era del poc que sabia, aquesta varietat es cultiva molt be per centre Europa...

La regió on s'elabora és a Wachau, una de les regions vitivinícoles a la vora del Danubi.


Identificació:
Nom:         Domäne Wachau -Riesling Federspiel 2010: Bruck
Bodega:     Domäne Wachau
Lloc:          Wachau (Austria)
Varietats:   100% Riesling

L'altre dia vam fer una fideuà d'aquestes ràpides a la vitro de casa....i vam pensarque fèia massa temps que la teníem a la nevera....
Un vi delicadament afruitat, particularment jo sóc més dels blancs secs, però




La Vall de Wachau
No vos enganyaré: no era sabedor d'aquesta regió. He buscat una mica d'informació i adjunto el resum que he fet:

Wachau, regió d'Austria, a 85 Km a l'oest de Viena.
La vall del Wachau és el tram de la Vall del Danubi que transcorre entre les localitats de Melk i Krems i un dels paisatges més bells de la baixa Àustria. 
Patrimoni de la Humanitat (va ser afegit el 2000 a la llista de la Unesco en reconeixement a la seva història agrícola i arquitectónica) és una vall encantadora, romàntica i ple d'antigues històries i llegendes. En ell, el Danubi serpenteja sorprenent entre boscos, planes i escarpades turons en què s'enfilen castells, abadies i esglésies. Al costat dels meravellosos paisatges, el recorregut per la vall permet descobrir pintoresques localitats vinícoles on gaudir d'algun dels delicats vins de la zona en alguna de les seves típiques heuriges (tavernes).
Spitz i Weissenkirchen són dos dels pobles amb més encant. S'alcen entre el verd de les vinyes i amaguen carrers estrets, placetes empedrats i boniques cases tradicionals, construïdes a l'estil austríac amb les seves finestres plens de flors. Dürstein és un altre dels llocs que no es pot perdre.
A la vora del Danubi, destaca l'esvelta torre blanca i blava de la seva bella església del segle XV. També, les ruïnes del castell medieval que vigila el riu des de dalt d'un escarpat turó. Diuen les llegendes que hi va estar presoner el rei Ricard "Corazón de León".
Wachau és conegut per la seva producció d'albercocs i raïm, que s'usen per produir especialment licors i vins. Wachau és una font dels més apreciats Rieslings secs i Grüner Veltliners d'Àustria. Aquests vins tenen gran elegància, derivada de les inclinades vessants de pedra en què les vinyes es van plantar al costat del Danubi.


La Vall de Wachau: vinyes a la vora del Danubi


Domäne Wachau: El celler
Domäne Wachau és una de les més reconegudes cellers d'Àustria, amb seu a regió vinícola més prestigiosa d'Àustria, la regió de Wachau. Amb un relleu de terrasses costeruts, un clima fresc, marginal i sòls de roca primària magres defineixen els vins.

"Federspiel" significa sec, de cos mitjà i vins elegantment equilibrades de la regió de Wachau. 
Bruck és probablement un dels més emocionants i úniques vinyes de la regió de Wachau. Està situat a la vora mateix de la zona vinícola d'Àustria. Els raïms a la orientada al sud i abruptament terrasses vinya Bruck maduren gràcies a un microclima especial.
Vins de Bruck es caracteritzen per aromes clarament fresc i especial elegància. 
Riesling de Wachau convenç a través de la particular elegància, finor i estructura.

Nota de Tast:
Color: groc verdós
Olor: fumat amb estructura precisa
Gust: diverses capes al paladar, les fruites d'os, codony, fruites exòtiques i mineralitat, picant i dens, amb bona longitud


Els raïms per als vins en la categoria "Federspiel" (12% - 12,5% d'alcohol) es cullen en 17° a 18.5°.
Produeixen aproximadament 7.000 kg per hectàrea de mitjana, recollits a finals d'octubre. Després de la fermentació a temperatura controlada en dipòsits d'acer inoxidable el vi madura en acer inoxidable abans de ser embotellat. 



dissabte, 14 de juny de 2014

Riesling


Riesling
El riesling és un cep blanc que dóna un vi d'alta qualitat gastronòmica. És sec i delicadament afruitat, ofereix un bouquet de gran finesa amb aromes minerals i florals. És originari de la vall del Rhin (Alemania).

ORIGEN:
D'origen alemany, una de les millors ceps del món. Només arrela en els millors sòls, amb bona exposició al sol, encara que prefereix les regions fredes. Dóna vins d'una acidesa i una dolçor molt equilibrats
L'existència de vins de raïm Riesling està documentada per primera vegada en 1435, en l'inventari de béns dels comtes de Katzenelnbogen (un petit principat a la vora del Rin), que posseïen "... sis barrils de riesslingen adquirits a un viticultor de Rüsselsheim ".

EXTESIÓ:
Dóna lloc a diverses denominacions d'origen en els països en què més es conrea, principalment l'esmentada Alemanya, on és la raïm més conreat, ocupant el 20.8% de la superfície de cultiu vinícola. Destaquen també França, on es conrea a la regió d'Alsàcia, única regió de França on està permès el seu cultiu.
També ocupa superfícies destacables de cultiu a Àustria, Txèquia, Luxemburg, Itàlia i altres països. Llevat d'excepcions es conrea sempre en zones de clima fresc.
 
- Alemanya:     22.000 ha
- Alsàcia:           2.900 ha
- Austràlia:         3.700 ha
- Sud-Àfrica:      3.500 ha
- Estats Units:    3.000 ha (Califòrnia i a l'estat de Nova York)
- Romania:         3.000 ha
- Eslovàquia:      1.500 ha
- Bulgària:          1.500 ha
- Àustria:           1.200 ha
- Nova Zelanda:     400 ha



















LA VINYA:
Constitueix la base de les vinyes d'Alsàcia i Rin.
Madura tardanament, però pot proporcionar esplèndids vins dolços si la tardor ha estat calorós. El seu rendiment és relativament baix. A partir d'aquestes soques es poden obtenir vins secs o dolços, per ser beguts joves o per envellir segons el seu origen i edat.

Resisteix el fred de l'hivern i les gelades tardanes.
 
Poc sensible al dessecament de la rapa, sensible a la podridura grisa, a l'antracnosi i cuc del raïm.
En certes condicions la Botrytis pot provocar caiguda de fulles.

 
VI:
Són vins d'acidesa i dolçor equilibrats. La seva maduració és molt tardana i vaig poder proporcionar vins dolços si la tardor és calorós. Els seus vins poden ser per criança o com a joves. aromes de canyella, ananá i llimona.  
S'obté un vi de color groc palla amb reflexos verdosos, sec, lleugerament aromàtic viu, perfumat
Vins amb marcada acidesa, fins i tot amb sobremaduració del raïm, aromes florals, poma verda, préssec i cítrics; és molt expressiva del "terroir", transmetent les característiques del sòl en què es troba plantada, sense perdre la seva pròpia identitat. Boca greix i glicèrica, amb bon cos. 

Del riesling s'extreu un vi que marida perfectament amb peixos a la planxa o cuinats amb mantega, carn d'au amb salsa (com la pularda al riesling) i els formatges com els de cabra frescos.

A Catalunya s'ha establert sobretot al Penedès on també s'ha experimentat recollir-lo de manera tardana, amb podridura noble i algunes vegades després de la primera gelada amb el resultat de l'anomenat vi de glaç.

SINÒNIMS:
Beregi Riesling, Beyaz Riesling, Biela Grasevina, Dinca Grasiva Biela, Edelriesling, Edle Gewuerztraube, Feher Rajnai, Gentil Aromatique, Gentile Aromatique, Gewuerzriesling, Gewuerztraube, Graefenberger, Graschevina, Grasevina Rajnska, Grauer Riesling, Grobriesling, Hochheimer, Johannisberg, Johannisberger, Karbacher Riesling, Kastellberger, Kis Rizling, Kleigelberger, Kleiner Riesling, Kleinriesler, Kleinriesling, Klingelberger, Krauses, Krausses Roessling, Lipka, Moselriesling, Niederlaender, Oberkircher, Oberlaender, Petit Rhin, Petit Riesling, Petracine, Pfaelzer, Pfefferl

dilluns, 9 de juny de 2014

La millor cervesa del món és valenciana...


La mejor cerveza del mundo es española

De Xàtiva, concretament. Artesana, de triple malta i doble fermentació natural, La Socarrada ha conquistat
paladars de tot el món gràcies al seu original personalitat, en la qual el romer i la mel són protagonistes.

Ni alemanya, ni txeca, ni belga. La millor cervesa del món, segons va establir el ITQI (International Taste & Quality Institute) el passat 2012, s'elabora a la província de València. La Socarrada és una cervesa artesanal premium, de triple malta i doble fermentació natural que triomfa a tot el món gràcies al seu caràcter mediterrani i les seves aromes de mel i romaní tan de la terra.
Amb una exportació del 80% a països com els Estats Units, Japó, Singapur, Alemanya, Finlàndia, Mèxic, Perú o Brasil, al contrari del que es pogués pensar, La Socarrada es produeix a petita escala, amb un màxim de 2.500 litres per tirada i amb ingredients naturals de primera qualitat.
Destaca per les seves hipnotitzants tons ambarins, per la seva falta d'olor a alcohol i pel seu sabor dolç i una mica especiat. Si en un primer glop el romaní i la mel sorprenen al paladar, en una segona prova són les notes de cirera, caramel, pera i pebre negre les que arrodoneixen la seva complexa personalitat i la fan única. No estranya, per tant, que el seu procés d'elaboració necessiti de 35 dies aproximadament i que el seu període de vida sigui de tot just un any, ja que no està pasteuritzada per mantenir així tots els valors nutritius dels ingredients.
Segons la companyia, marida genial amb pernil, patés, verdures i, com no podia ser d'altra manera, amb tot tipus d'arròs, entre ells, la paella valenciana. Encara que si hi ha un plat amb el que veritablement recomanen acompanyar és amb una coca de figues i foie.
 


Font: Diari Expansión: 09/06/2014 

Web: www.lasocarrada.com/

dimarts, 27 de maig de 2014

La Cerveteca - Barcelona

Un gran lloc a Barcelona pels amants de la cervesa.
Ubicat darrere de Correus es troba LA CERVETECA, un espai que gira 100% al voltant de la cervesa, i tot el que pot estar relacionat.
És una tenda, un bar, un espai cultural....un bon lloc per gaudir d'aquesta beguda.
També fan cursos formatius adaptats a les necessitats de cada client.

La Cerveteca Barcelona: un culte al món de la cervesa

LA CERVETECA
Carrer Gignàs 25 (darrere de Correu de Via Laietana)
08002 Barcelona
Phone: 93 315 04 07
mail: boletin@lacerveteca.com
web: www.lacerveteca.com
Facebook: La Cerveteca Barcelona


LA VISITA:
Vaig anar el passat 14 de Maig a Barcelona per treball.
El meu amic Sergio fèia temps que me'n parlava d'aquest local. És un amant de la cervesa.
Tenia la tarde lliure, així que vaig anar a conèixer el local.
Vaig parlar amb Dieter, un dels dos nois que porten el local. M'explicava que a més de beure, es pot menjar algunes cosetes que ells fan, i que cada setmana fan una oferta degustació, doncs....ja sabeu que vaig demanar, no?
Aquella setmana oferien:
- Cervesa De Graal Quest: belga, rossa, estil Triplel Lupulitzada
- Trinxat de la Cerdanya: un trinxat calentet de pataca, col i botifarra negra
Després vaig demanar-li que m'aconsellés per agafar un parell de cerveses d'IPA: vaig agafar una alemana i una de navarra.

El berenar: una De Graal Quest amb un trinxat de la Cerdanya...i un parells d'IPA cap a casa a tastar-les

LES CERVESES:
Compten amb més de 120 referències d'arreu de tot el món, totes seleccionades per la seva qualitat
Les cerveses sel·leccionades són artesanals, que contenen llevats vius, totes sense aditius ni conservants.
Podreu trobar les diferents famílies de cervesa:

- LAMBIC: Fermentació Espontània: fermentades per Saccharomices Cerevisiae, llevats salvatges, bactèries làctiques i acètiques i altres microorganismes
- ALE: Fermentació de Superfície: fermentades per Saccharomices Cerevisiae
- LAGER: Fermentació de Fons: fermentades per Saccharomices Carlsbergensis o Uvarum

amb la majoria d'estils cervesers, biològiques i inclús sense alcohol (un concepte que encara no l'acabo d'entendre...jejeje!!).
De la seva web es pot descarregar aquest pdf de tota la seva carta: carta cerveteca

En resum: un bon lloc per anar per la tarde a Barcelona....

Mes de 10 tiradors, i una extensa varietat de tipus i famílies de cervesa









diumenge, 25 de maig de 2014

Vall Llach

Vall Llach, Porrera i el Priorat
Fa unes setmanes (29/03/14) vam estar a Porrera de casa rural, amb els nostres amics Roca-Rull.
Com és habitual en les nostres estàncies, fem una visita a un celler, per no perdre el constum...
Aquesta vegada no vam tindre cap dubte a l'hora d'escollir: Celler Vall Llach
A més, casualitats, el teniem devant de la nostra casa La Icona, tant sols teníem que creuar el petit pont.

Vall Llach: l'origen
Aquest celler es va crear cap als 90. Com tots sabeu un dels propietaris és Lluís Llach, que coneixia el vi i el poble, ja que la seva mare era filla de Porrera. L'altre fundador és Enric Costa, amic de Lluís.
Tots dos no tenien experiència professional en aquest món vinícola (un cantant i un notari...), però tenien clar el potencial que estava donant el Priorat.
Avui en dia és un dels cellers d'alta qualitat al Priorat.
La visita ens la va fer Albert Costa, enòleg i co-propietari del celler, degut a la sobtada mort del seu pare, ara fa uns pocs mesos.
És pot considerar que és el que pren les desicions del dia a dia (a excepció de la data de la verema, que és cosa de Llach)



Porrera, el raïm i Vall Llach
Un poble vinculat al vi, de fet va tindre el seu màxim esplendor cap al 1900, quan els francesos anaven a buscar el producte que els hi faltava degut a la fil·loxera que estaven sofrint.
De fet, en aquella època Porrera tenia 2.000 habitants, en l'actualitat ronden els 400.
Després del "boom" del mercat francés, l'economia i activitat vinculada al raïm va anar disminuïnt progressivament fins al punt que el raïm es pagava entre 25-40 pts/kg.
Llavors, va haver un abans i un després quan Vall Llach va treure la primera anyada.
Algunes ampolles van anar al mercat alemany. Aquestes ampolles van ser valorades per unes 10.000 peles.
Llach i Costa van fer algo inusual en el món empresarial: repartir els beneficis a tota la cadena de producció!!
Van reunir als viticultors de Porrera i els hi van dir que la pròxima verema passarien de pagar de 25-40 peles a 600-800 peles per kilo.
Ells van pensar que aquell valor era el que es mereixia aquesta matèria prima per tal de que tot el món pugués viure dignament i així preservar i garantir la qualitat del raïm de Porrera.
Això es va extendre a tota la DOQ Priorat.

Els nostres petits en ple celler

Les vinyes
Comencen a seleccionar vinyes molt velles (anomenades "trossos" al poble de Porrera).
A més, planten noves vinyes, incorpornat a més de la Carinyena i Garnatxa típiques de la zona, 3 varietats d'origen francés com són el Carbernet Sauvignon, el Merlot i el Syrah.
Amb el blanc també implementen la Viognier amb la tradicional Garnatxa blanca
Tenen els "trossos" catalogats, com a:
Vinyes Velles: entre 50 i 110 anys d'edat, premeu aquí: Vall Llach Vinyes VELLES
Vinyes Noves: plantades a partit dels anys 90, premeu aquí: Vall Lach Vinyes NOVES

Penseu que les finques velles tenen molt baixa producció, de vegades al Priorat per fer una ampolla de vi es necessiten fins a 7 ceps, tot lo contrari d'altres DO's, que amb un cep fan 7 ampolles de vi...
Una producció d'unes 120.000 ampolles any que requereixen unes 80 Ha, una autèntica animalada de terreny... 

El Celler:
La filosofia que tenen és ben clara: mantindre i transmetre el segell dels vins del Priorat. Vins amb molt de caràcter, amb molta personalitat.
A més, tenien clar que volien vinificar al poble, a Porrera, i no pas a una superfície fòra, on segurament l'operabilitat hagués segut molt més còmoda i fàcil.
Ho tenen separat en dos espais:
L'Albert explicant la filosofia del celler


- La Final: 
La casa més vella i gran de porrera ubicada a la plaça principal del poble.
Allí comença el raïm a transformar-se en vi: fermentacions en llevats naturals, a una temperatura controlada entre 20 i 30ºC, això implica unes fermentacions llargues, de fins a 15 dies.
Cada finca en vinifica segregada: es comença amb 100 lots diferents, posteriorment a 60 lots per fer la criança, per finalment aconseguir els seus 4 vins negres i el seu blanc.

- Cal Valdrich:
Una noble casa a l'altra banda de riu restaurada.
No és ni de ben tros, la millor instal·lació que pot tindre un celler, tot lo contrari. Criances en barriques a diferents nivells de la casa, tot un repte i segur que un munt de problemes. 400 botes repartides en diferentes sales i altures
El vi passa de l'inoxidable de la casa La Final a les barriques de Cal Valdrich amb unes mànegues sols les nits que hi ha lluna plena.
Allí reposaran els mesos que es cregui convenient.
Com podeu veure en les fots, convinen els grocs i blaus en tota la casa, per ells són els colors de la licorella i del Priorat.
Ens conta l'Albert que el dia 15 de Març (l'Idus de Març) és quan fan els coupatges dels seus vins.
Hem de dir que val molt la pena visitar aquesta casa, tot ben cuidat així com els espais que fan els honors a Martí i Pol (a més de ser gran amic de Llach, va viure una temporada també a Porrera) i a Enric Costa (fundador amb Lluís de Vall Llach)


Diagrama de botes de la sala Martí i Pol, el laboratori i l'emplaçament i origen de Porrera


Els seus Vins:
5 són els vinsque el·laboren:

- Vall Llach:
El producte estrella del celler del Mas de la Rosa.
Crec que junt al Clos Mogador de René són els únics VINS DE FINCA QUALIFICADA que hi ha a la DOQ Priorat. Pels que no sabeu el què vol dir, seria com un distintiu de qualitat, com una DO dins de la mateixa DO, es resum: l'excel·lència!!
Com a anècdota dir que la casa Cal Valdrich té una zona on és venerava a algun sant. Doncs actualment hi ha una ampolla de primera anyada de Vall Llach.
Gran producte amb poca producció: unes 2.000-3.000 ampolles/any, majoritàriament amb ampolles tradicionals, i alguns màgnums (1.5L), Jeroboams (3L) i Salomons (18L)

- Porrera Vi de Vila:
Un altre concepte que hi ha a la DOQ Priorat: VI DE VILA: vi fet amb les millors partides dins del mateix terme municipal.
Vall Llach agafen les millors carinyenes (samsó) i una mica de garnatxes per honrar al nom del poble.
Producció anual de 7.000-8.000 ampolles/any

- Idus:
La millor aportació dels viticultors dels "trossos" amb un complexe coupatge.
Producció d'unes 10.000 ampolles/any

- L'embruix:
EL vi fet ja amb les vinyes noves plantades per ells.
Fet amb garnatxa, carinyena, syrah, merlot i una mica de cabernet
És el vi que produeixen en més volum: 40.000 - 50.000 amoplles/any

- Aigua de Llum:
El vi blanc que sols el fan l'any que pensen que pot ser digne. De fet, quan vam anar nosaltres, no en tenien perquè no existeix l'anyada 2013. 
Fet amb viognier de base i amb garnatxa blanca, i menys del 5% entre macabeu, moscatell i l'autòctona escanyavella.
Diuen que està fet pensant amb Marti i Pol.
Producció (l'any que hi ha) de menys de mil ampolles

El tast:
Vam fer un petit tast d'una carinyena en bota, i d'una garnatxa
Com a curiositat també vam tastar una carinyena sobremadurada que es veu que li fan sols per al nostre Pep Guardiola.
Després, com és habitual en natros....vam comprar alguns vinets...quan anem tastant-los els anirem penjant per aquí també...


GALERIA FOTOGRÀFICA

Ja som colla...




Lloc de culte de la casa: el primer Vall llach
Sostres centenaris a Cal Valdrich
  


Sala Martí i Pol: els seus poemes originals
Sala Martí i Pol: el seu seient











 

Ca La Icona vist des de Vall Llach

Ramon i Salomó: 20 kg aprox cadascú...




dimarts, 20 de maig de 2014

Tast de Vins de Tros - La Bodegueta - Vinaròs

La setmana passada el nostre amic Ivan de La Bodegueta de Vinaròs va montar un tast del celler VINS DEL TROS, de la D.O.Terra Alta.
Sóc fàcil de convèncer per aquests tipus d'activitats. A més, tenia moltes ganes de conèixer aquest celler, que per mi, és un dels millors, o directament el millor d'aquesta veïna Terra Alta.
Així que vaig mig-enganyar al nostre amic Sergio (que tampoc va ser difícicl...) i au...al lio!!
Cares conegudes al tasts, gent que repeteix...com en quasi tots els tasts que fa Ivan...que sempre som els mateixos, gent del bon beure...jeje!!
Juan Ramon fent les seves explicacions a La Bodegueta

El CELLER:
Vins del Tros és un petit celler de recient creació.
Estan ubicats al poble de Villalba dels Arcs, zona amb gran tradició vitivinícola.
Van començar a l'any 2009 dos socis: Juan Ramon Bada, enòleg i encarregant-se de la bodega (va ser qui va vindre a fer-mos el tast), i Josep Arrufat, viticultor que és qui es preocupa de les vinyes. Més tard van incorporar a un tercer soci qui s'encarrega de les vendes i exportacions.
Avui en dia produeixen 7 vins diferents ila producció anual ronda les 35.000 ampolles, tot de collita pròpia.
4 d'aquests vins són monovarietals i els altres 3 tenen coupatges típics de Terra Alta.
Nosaltres vam tastar els 4 monovarietals: són vins de finca, amb molt poca producció.
Penseu que aquests vins ronden les 1.000-2.000 ampolles per vi i any, i que aquest celler exporta un 85% fora del país...això implica que són uns vins difícils de conseguir durant tot l'any...

Al tast com sempre al final tots amics...


EL TAST:

Cent x cent
Una garnatxa blanca com diu el nom 100%.
Tot i la poténcia que té la zona, un vi molt equilbrat, un bon pas en boca.
30 dies fermentacio a 14-15 graus i posteriorment una criança en les seves lies en inoxidable durant 4 mesos.
Vinya recuperada de 1,5 Ha, Pla de Pey, amb vinyes velles entre 70-80 anys
Premis: 
- Millor vi blanc sense fusta de Catalunya 2014.
- Medalla Plata Concurs Internacional Millor Garnatxes del Món 2014

Una garnatxa blanca aromàtica i amb personalitat
Señora Carmen
Jo vaig descobrir aquest celler per aquest vi (com suposo que la gran majoria).
Aques vi està feta de garnatxa negra, ben típica de la Terra Alta
L'any passat va ser escollit millor vi de Catalunya en la seva categoria i també va ser premiat amb Medalla d'Or Concurs Internacional Millor Garnatxes del Món 2013
Vinyes velles de 35 anys amb una producció d'unes 1.500 ampolles/any a la finca de La Valleta.
12 mesos de criança en barriques de roure francès.
Destacar a més del vi que és impresionant, el disseny de l'etiqueta
Etiqueta i vi amb una total elegància

Lo Morenillo
El morenillo és un tipus de raïm autòcton de la Terra Alta de verema tardana.
Crec que ells i els de Piñol són els únics que s'han atrevit a treure un monovarietal d'aquesta varietat.
Unes vinyes de 90 anys amb molt poc rendiment que produeixen aquest any tant sols 1.140 ampolles a la finca de Lo Mas.
La criança amb àmfores durant 4-5 mesos i barriques de fusta de 5 anys

Lo Morenillo: una autèntica joia de la Terra Alta

Tremenda
L'últim monovarietal, aquest feta amb carinyena (samsó sent lingüísticament correcte...)
El nom ja ho diu tot, uns ceps amb molt baixa producció, de tant sols uns 500 grams per cep o inclús menys.
La finca és diu La Setena, amb uns ceps de 50 anys d'edat.
Producció anual: unes 2.500 ampolles.
Un vi alcohòlic, passa els 15,5 graus. Un vi que s'ha de decantar per treure tot el seu potencial.

El nom honra al vi
Terra Alta en potència...