dimarts, 13 de desembre de 2016

Pietro Picudo

La prieto picudo és una dels principals raïms negre dels vins de la Denominació d'Origen Tierra de León. És una varietat amb molta matèria colorant, amb una acidesa notable i amb gran quantitat de sucre i taní. Aquesta concentració dóna als vins un gust especial i diferent.

El raïm prieto picudo es distingeix fàcilment pel seu raïm atapeït i les baies amb forma ovalada i acabada en punta, d'aquí el nom de la varietat; raïm prieto i baia amb forma punxeguda (picuda). La seva pell és negra blavosa, i el seu sabor i aroma és dolça i intens.

Els ceps vells tenen el cap enterrada i les branques esteses sobre el terra, cosa completament inusual. Això fa que la seva poda sigui diferent a qualsevol altra, molt més sacrificada, la disposició de les branques t'obliga a realitzar-la de genolls, és la famosa i única poda en rastra.

Es planta en espatllera, per millorar la seva producció, sense que s'hagi establert que tipus de poda és la més convenient, el més segur és polze i vara, que garanteix una bona producció, però té l'inconvenient d'un bé fer a la poda i posterior lligat.
Pietro Picudo
A Castella i Lleó es produeix un vi exclusiu de la província un vi d'agulla elaborat amb el mètode "madreo" que consisteix a provocar una segona fermentació lenta (que s'aconsegueix afegint als mosts raïms sencers de la varietat), i que dóna un caràcter picant al carbònic sense arribar a ser escumós. Són vins frescos, efervescents, d'aromes punxants i boca cremosa i viva.

D.O.Tierra de León


La Denominació d'Origen Tierra de León, està situada al sud de la província de Lleó i en una part de la província de Valladolid, limitant amb les províncies de Zamora i Palència. Tots els vins emparats en la D.O. Tierra de León estan ubicats en terres de termes municipals que s'han considerat aptes per a la producció de raïm mitjançant un exhaustiu estudi.


BREU HISTÒRIA DE LA DO
Ja des de l'època romana, la zona sud de Lleó es va convertir en zona de trànsit de tots els viatgers que freqüentaven les dues grans rutes que travessen la zona de producció de Terra de Lleó:

- La Ruta de la Plata
- El camí de Santiago

Aquesta zona es va convertir posteriorment en el proveïdor de vi de pràcticament tota la zona nord de la Península Ibèrica.
Al segle X les dues fonts econòmiques sobre les quals es recolzaven els territoris de la zona de producció eren els molins per a la transformació cerealista i les vinyes. 

Van ser molts els monestirs que van fer possible el ressorgir de la viticultura de la zona mitjançant l'adquisició de terrenys dedicats al cultiu de vinyes. En l'Edat Mitjana la vinya adquireix la categoria de cultiu tradicional a la comarca. Del segle XVI al XIX les vinyes de la regió no deixen de progressar fins a 1887, any en què la fil·loxera fa la seva aparició a la vinya lleonès. Aquest es veurà afectat fins als anys 1920.
La singularitat d'aquests paratges, que els identifica i que els serveix de projecció al futur és la vinicultura. El més característic d'aquesta zona són els cellers-coves rupestres, espais excavats en petites llomes o promontoris de terra argilosa aprofitant el desnivell i formant galeries. A l'interior es crea al micro-clima ideal que permet l'elaboració del famós vi d'agulla. El 1985 un grup de cooperatives i cellers pertanyents a la zona Valdevimbre - Els Oteros - Cea, van iniciar els primers passos per formar el que seria una Associació Professional de viticultors, elaboradors i embotelladors, l'objectiu fonamental era aconseguir la Denominació d'Origen per als seus vins .

A l'abril de 1997 es van dipositar els estatuts de l'Associació en la Direcció de Treball de la Junta de Castella i Lleó i es va concedir el dret a l'ús de la menció "Vi de la Terra" als viticultors, elaboradors i embotelladors que pertanyessin a la Associació Vi de la Terra "Valdevimbre - Els Oteros", mitjançant l'Ordre de 9 d'abril de 1999 de la Conselleria d'Agricultura i Ramaderia, publicada al Butlletí Oficial de Castella i Lleó Nº 82, el dilluns 3 de maig del 1999.

El 27 de juliol de 2007 va sortir publicat al B.O.C.y L. Nº 146 l'Ordre AYG / 1263/2007, de 11 de juliol, per la qual es reconeix el v.c.p.r.d. Denominació d'Origen "Terra de Lleó" i s'aprova el seu Reglament. Aquesta concessió s'enquadra en la Llei de la Vinya i del Vi de Castella i Lleó que estableix que les associacions amb dret a usar la categoria vins de qualitat amb indicació geogràfica, tindran garantit l'accés al nivell de protecció Vi amb Denominació d'Origen una vegada transcorreguts cinc anys des que se'ls va reconèixer el dret a la utilització de la menció "Vins de la Terra".



VARIETAT DE RAÏM

L'elaboració dels vins protegits es realitza exclusivament amb raïms de les següents varietats permeses per la D.O.Tierra de Lleó.

Varietats de raïm blanc.
Verdejo.
Albarín blanc.
godello
Malvasia.
Palomino (en el cas d'aquesta varietat no s'admetrà la inscripció de noves plantacions)

Varietats de raïm negre.
Prieto picudo.
Mencía.
Ull de llebre.
Garnatxa.

Tant per a les varietats negres com per a les variedes de raïm blanc, la densitat de plantació oscil·la entre les 1.100 i 4.000 ceps per hectàrea, tant per a la formació en got com per a la formació en espatllera.

Els rendiments màxims admesos per hectàrea en vinyes en plena producció, entenent com a tal als de més de 4 anys, seran les següents:
Varietats blanques: 7.000 kg./ha. en vinyes amb formació en vas i 10.000 kg./ha. en vinyes amb formació en espatllera.
Varietats negres: 6.000 kg./ha. en vinyes amb formació en vas 8.000 kg./ha. en vinyes amb formació en espatllera.


CLIMA I SOLS
La zona de la DOTierra de LeóN abarca una àmplia varietat de municipis i alhora de climes diferents i que tenen la influència de de dues riberes, les Riberes de Esla i Cea, de clima mediterrani de variant freda, que amb el clima atlàntic i el clima del nord fa que se suavitzin les temperatura i es creuen abundants precipitacions, però a causa de la gran varietat de poblacions amb diferents altituds i serralades com la cantàbrica, provoquen un clima continental.

Els hiverns són molt durs amb temperatures que poden arribar als -15ºC i aconseguir que la collita fregui el límit, les primaveres són irregulars amb alguna que una altra gelada i les estius amb temperatures en moltes ocasions altes, però amb nits més o menys fresques, per a la tardor les temperatures s'estabilitzen i donen alguna pluja per a la bona maduració del raïm. Aquesta zona de la D.O.Tierra de León, és una terra amb canvis molt bruscos de temperatura entre el dia i la nit, sent un factor clau en l'acumulació de polifenols en el raïm i un així poder adquirir bons nivells aromàtics.

A la D.O.Tierra de León els sòls i terres que formen aquesta gran DO estan situats per sota dels 900m d'altitud, solen ser terrasses al·luvials formades per sòls bruns sobre formacions pedregoses i sòls calcaris sobre materials tous, amb unes condicions de drenatges interns i molt bona capacitat de retenció d'aigües, amb bons continguts en sals minerals i pobres en matèria orgànica.


Font: Wikipedia / Vinos de españa

divendres, 9 de setembre de 2016

Verema Vinya Marina 2016

El passat 27/08/16 vam fer la segona verema a Vinya Marina.
Pot ser una mica pronte comparant amb la resta, però el sucre manava: 1105 g/mL (potencialment ens anem als 14.5º-15.0º).

2016 és el segon any que tenim raïm, i el primer que fem una verema més o menys digna...
L'any passat vam tindre:
- cendrosa: no vaig ficar el sofre que li tocava
- podidumbre: Vinya Marina està en una zona on el clima és ideal per a qualsevol fong, humitat extrema, sol i calor...
- pardals: se van menjar tot el que van voler...tot i que vam ficar CD's, cintes, boses..etc

Aquest any ha anat una mica diferent...
- s'ha ficat el sofre que li tocava
- s'ha ensofatat per al apodidumbre (tot i que un pel tard)
- després que ataquessin al blanc, i ficar CD's...vam comprar unes reds precissament per als pardals...si no pots estar ahí, fica una barrera entre el raïm i els pardals...i avant!!

Així que vam poder fer una verema una mica més digna que el 2015...
Segur que 2017 ho farem encara tot millor!!

Ha fet molta calor, no ha plogut gens i tampoc hem donat aigua per goteo...així que el nostre raïm, abans d'acabar Agost, ja el teníem ben madur i ben dolç...

Controlant els pardals i la concentració de sucre...

Dissabte 27 d'Agost, a les 7.30 ja estàvem l'equip oficial.
En 45 minuts tot a les caixes i cap a esmortzar...

Dia de verema!!

Després cap al celler a descarregar. Aquesta vegada vam desrapar, a diferència de l'any passat.
Uns 300-350 Kg que passaran a uns 250L més o menys...
Va començar la fermentació a les 48 hores.
Tots els dies hem controlat temperatura per tal de treballar en la franja 24-28ºC.
Mireu Ramon com va tastant el most que va macerant i fermentant en les pells...

Controlant la fermentació...densitat, temperatura i tasts diaris

Vam començar en 1105 de densitat, i als 7 dies ja tenia un color prou bonic i la densitat havia baixat fins als 1005, per tant, un 90% de la fermentació feta.
Aixi que es va decidir de premsar.
Ara a seguir controlant la Tª i fermentació, i esperar que comenci a redonir-se el vi i que faci la malolàctica!!
Seguiremos informado!!!

Premsant i deixant que acabi la fermentació...

dijous, 25 d’agost de 2016

Entrevi.es 2015 ja és una realitat

El passat 28 de Juliol vam embotellar la verema 2015.
De ben segur que no serà la més bona....i això esperem!!
Segurament serà la més dolenta, he comés més errors que possibilitats tenia...jeje!!

Però ja tenim ENTREVI.ES 2015 embotellat, un petit somni que ja l'hem aconseguit.
Ens han sortit 223 ampolles, totes degudament etiquetades manualment pel nostre fill Ramon.

L'etiqueta és molt xula i ens l'ha fet el nostre amic Jordi Fabró. Aprofito un altre cop per donar-li les gràcies per la seva tasca.

Entrevi.es 2015 ja és una realitat


L'equip embotellador va ser The Ramones i Los Juanes, és a dir: Joan R. i Joan S., Ramon Jr. i jo mateix.
Un equip treballant en cadena:
- Ramon gran omplia
- Joan Sanz posava el suro
- Joan Roca ficava l'etiqueta
- Ramon Jr. les numerava.

Després ho vam celebrar com calia, dinant tots quatre a Les Moles.

Ara sols ens queda repartir "aquesta joia d'anyada"....o lo que és lo mateix....desfer-mos d'este caldo que val ben poc...

Però com he començat el post, no és el millor però és el nostre primer vi!!


GALERIA FOTOGRÀFICA

Ramon Jr numerant les etiquetes una a una 
L'equip treballant...

...i l'equip celebrant-ho!!

Ara a repartir-les...

La primera anyada

dimarts, 15 de març de 2016

La Garnacha de Mustiguillo

L'altre dia, com molts de tants, Ivan de La Bodegueta de Vinaròs m'ensenyava les novetats que tenia. i em va recomanar aquest vi. Un vi de finca, dels primers que van ahaber a la Comunitat Valenciana.

De fet, a data d'avui, sols hi han aquests vins classificats en la categoria de finca:

Vi de finca és el màxim nivell que pot classificar-se un vi, De fet, és la més alta qualificació que preveu la legislació actual espanyola. Si voleu xafadrejar aquest concepte, vos deixo el link del post on ho vam tractar ara fa temps al nostre blog:

Vi de Fincahttp://nohihanous-vinsicaves.blogspot.com.es/2015/01/vi-de-pago-vi-de-finca.html

La Garnaxga de Mustiguillo recomada per l'Ivan de La Bodegueta de Sant Vicent


Bodega Mustiguillo
Toni Sarrión, responsable d'aquest celler, practica una viticultura diferent en funció de cada parcela.
Podeu trobar més info a la seva web: http://www.bodegamustiguillo.com/es


La Garnacha de Mustiguillo
Faig l'entrada d'aquest vi perquè considero que té una gran relació qualitat-preu.

Aquest vi és una garnatxa elaborada per les Bodegues Mustiguillo, amb 10 mesos de barrica de roure francés.
La vinya d'aquesta garnatxa està situat a la Finca "El Terrerazo", on està qualificat com a vi de finca. Podeu vore les caracterísrtiques en el pliego de la generalitat aquí:

Pliego de condiciones pago El Terrerazo

Finca situadada a 800 metres sobre el nivell del mar, de sòl calcari amb textura "franco arenosa" i de viticultura tradicional, amb formació en "vaso", de secà i cultiu ecològic.
Té una superfície de 90 Ha, on es produeixen altres varietats i conseqüència, altes vins de finca

Natros el vam obrir un divendres nit, un dels millors dies per obrir una bona ampolla de vi...una mica de formatge i embotit...i aquesta garnatxeta...que més vols? jeje!!


Identificació:
Nom:         La Garnacha de Mustiguillo
Bodega:     Bodega Mustiguillo
Lloc:          El Terrarazo-Utiel (València)
Web:          
www.bodegamustiguillo.com
DO:           Fi de Finca El Terrerazo
Varietats:   Garnatxa 100%